Carte di credenza, ed istruzioni date da Giovanni di Muntbuy governatore e riformatore generale di Sardegna, e dai consiglieri, e probi-uomini (Prohomens) di Cagliari al nobile Antonio di Puigalt, e a Francesco Roig, i quali si doveano trasferire a Barcellona, onde facessero conoscere al re di Aragona i fatti tutti, e le circostanze della ribellione di Brancaleone D’Oria: della di lui moglie Eleonora giudicessa di Arborea, e del loro figlio Mariano V.

(1391, o 1392(1)).

Dai Regii Archivi Patrim. di Cagliari, Vol. F.

Memoriale super facto rebellionis Branche Leonis de Auria Elionoris judicisse Arboree et Mariani ipsorum coniugum filii.

Memoria sia als noble micer Anthoni de Puigalt e Francesch Roig que com Deu vulla sien ab lo senyor rey li vullan explicar la creença quels han comesa, qui sta en les coses seguents.

Primerament com Micer Branca aquestes dies prop passats ses ensenyorit de la ciutat de Sasser e del castell daquella e del Castel Dosolo (2).

Item que les sues gents, o del judicat de Arborea tenen assetjat lo castell de la Fava.

Item que tota la Gallura ses rebellada contra lo senyor rey per les coses que vehen fer a Micer Branca.

Item que ja que moltes vegades ell e Madona Elienor la jutgessa sien stats requests de lexar anar los Sarts (3) del senyor rey, segons capitol de la pau, e pus expressament per capitol convengut en la exequcio de la dita pau eren tenguts de lexar anar sens contradiccio e embarch, quelles no han volguts ne volen lexar ans los tenen restrets en les parts darborea (4).

Item quels dots Micer Branca ne Madona Elienor no cumpliren los capitols de la exequcio de la pau segons havien promesos e jurats ab obligacio de perdre los feus que tenen per Io Senyor rey e ab moltes altres penes, com ne restituiren Longosardo dins lo temps que era expres en los capitols de la execucio ans ho laguiaren per alscuns dies ne Oliana ne Sahuli (5) ne Elcono (6) los quals dilataren de restituir per molt temps fins mossen Ioan (7) fo vengut: e apres quels han restituits los han tornats recobrar.

Item dels camins reyals de la Curatoria de Siurgos com los han redats als sarts del Senyor rey que no podien metre victualles en Caller fins que vench mosser Ioan de Montbuy governador. E apres com los han consentits los dits camins no axi com eren antigament mas ab voltes e ab girades, e ab pagaments e drets no acostumats.

Item de les guardies que tenen en les confins de les terres de Senyor rey, e come les dites guardes prenen e roben tots dies en les terres del dit senyor rey los sotsmesos del dit Senyor Rey e aquells nafren e malmenen.

Item com alscuns homens darborea per manament del dit Micer Branca son venguts en les parts de Sarrabos e de Quirra, e en altres lochs del Senyor rey faça fel le stol contra ells que desemparen los lochs e sen pugen ab llurs bestiars en les muntanyes.

Item que per les dites rahons par clarament que ell fa guerra al Senyor rey es volen ocupar tota la illa (8).

Item vullen rahonar al Senyor rey com per moltes letres requisitories ne deprecatories que sien stades fetes a Madona Elienor axicom a jutgessa darborea sobre la exequcio dels capitols de la pau ne sobre qualsevol altres coses null temps ella ha volgut repondre a governador ne consellers de Caller a ella scrivents, ne messatgers ne correns volents li dar letres ni splicar messatgeries ne lan poguda venre ni presentarli letra nenguna. E axo pensam sia cosa maliciosament cogitada perque nos puga mostrar ella esser stada requesta de ningunes coses, ne Micer Branca qui tota vegada ha respots a letres a ell trameses que no ses anomenat en aquelles haver offici algu en Arborea; la qual cosa cogitan aximatex esser maliciosament feta.

Item que per tot aquestes coses aparia al governador de Sardenya consellers e prohomes de Caller quells dits messatgers deguessen concloure en llur relacio e creensa e noresmenis instar lo Senyor rey e los altres al quals porten letres de creencia que les plagues fer una solemna missatgeria en Sardenya per la qual lo Senyor rey se pusques plenarament certificar si lo dit Micer Branca ni Madona Elienor volen guerra o pau. E si pau volen que vullen complir aquella segons es fermada concordia de exeguir segons tot apar per los capitols de la pau e de la exequcio de aquella. E si guerra volran axicom apar que de fet ja la fan que placia al dit Senyor rey al dit regne fer tals provisions que sien honor de la corona reyal. E entretant com Caller, e Alguer sien molt freturosos de gens de nacio Cathalana vullen axi tremetre alguna companya ab la qual se puxa defendre la Lapola e lochs del Alguer e servents metre a Longosardo e als altres castells reyals per defencio daquells e moneda e galeas per guardia de la illa.

Item despuys que los capitols fosen oldenats e fets, havem haut cert ardit (sic) (9), que Micer Branca sen va dret cami a Santluri e puix a Vela desgleyes (10) per pendre les viles e los castells, e de fet hi havia ja  tramesa companya.

Ioan de Muntbuy governador e reformador general en la illa de Sardenya e consellers e prohomens de Caller.

NOTE

(1) Giovanni di Montbuy fu governatore generale di Sardegna dal 1391 al 1392. Quindi la presente carta appartiene ad uno di quei due anni; ed è di certo anteriore al 1.° marzo 1392, perchè l’atto di requisizione (Praeventio) seguente, che ha una tal data, è fondato intieramente su’ fatti riferiti in queste Istruzioni.

(2) Dosolo, o D’Osolo (castello di Osilo, vicino a Sassari).

(3) Sarts; cioè Sardi.

(4) Darborea, ossia D’Arborea. Si lamenta in questo luogo l’infrazione del capitolo VII della precedente convenzione del 1.° gennaio 1390 (sopr. Num. CLI).

(5) Sahuli; odierno Saruli o Sarule.

(6) Elcono. Quindi è errata la lezione Eltoni della edizione torinese degli annali del Fara, e l’altra di Sagulis, invece di Sahuli.

(7) Cioè del governatore generale dell’isola Giovanni di Muntbuy (di Monte buio, o Monte bruno).

(8) Illa (pronunz. catal. Ila), ossia l’isola. Si dice in questo luogo, che dalle cose precedentemente riferite appariva chiaramente, che Eleonora, ed il di lei marito faceano guerra al re di Aragona, e voleano insignorirsi di tutta l’isola.

(9) Legg. Haven, haut cert ohít; cioè abbiamo udito per certa notizia, ecc.

(10) Vela (Vila) desgleyes; cioè Villa di Chiese (odierno Iglesias).