Il Re Don Martino I di Aragona concede ai Consoli delle Città e Comuni di Barcellona, Valenza, Majorca, e Perpignano la facoltà di togliere a prestanza, con interesse, sulla rendita del dritto denominato – de Imperiage – quelle somme che saranno necessarie per completare l’offerta in denaro (servicio), ch’esse aveano fatto per la guerra di Sardegna.

(1401. – 28 giugno)

Dal Capmany, Memor. Hist. sobre la marina, commerc. y artes de Barcelona; Colecion Diplom. Tom. IV, pag. 203. N.° CV.

Nos en Marti, per la gracia de Deu, Rey d’Aragó etc. Attenents, è degudament considerants entre los Capitols dits vulgarment del Pariatge, per Nos l’altre die fermats è atorgats, per les rahons en aquells contengudes, á les Universitats de Barchelona, de Valencia, de Mallorques, è de Perpenyá, è altres, è á lurs Sindichs, ajustats per la dita rahó en la Ciutat de Barchelona, esser un capitol XXI en nombre, è en aquell capitol nombrat é quotat, segons dessus es dit, entre altres moltes coses en aquell contengudos, esser posada la clausula seguent: «Entés è declarat expressament, que si á ells será vist expedient è necessari, per haver prestament moneda en les dites coses, è en qualsevol de aquelles convertidora, puxen obligar los dits drets per aquell temps que será vist, no passant pero los dits tres anys, axi que per qualsevol de tals obligacions nos’ parle, nes’ puxe pagar alcun interés, è que per squivar etc.». Attenents encara per part dels Regidors, Administradors, e Deffendors de la Mercaderia, è de dit pariatge, è de les monedes de aquell, esser stat á Nos humilment supplicat que, com’ells per provehir è soccorrer á la necessitat del Reyne de Serdenya, è altres coses, è necessitats urgents providents cascundia, à les quals per rahó è segons forma del dit pariatge è capitols d’aquell son tenguts è deven provehir, agen molt necessaries è speren haver cascundia moltes è diverses quantitats de moneda, è aquelles hagen haver per via de manlentes, per ço com de les monedes per rahó del dit pariatge collidores, encara no sien collides si no fort poques, qui no bastarian ne poden bastar quaix á res, è ells dits Supplicants no puxen trobar qui les dites quantitats los vullen absolutament sens alcun interes prestar, è per virtut de la preinserta clausula en lo dit capitol posada, sia á ells inhibit è prohibit poder ab alcun interes manlevar; volguessen á ells de nostra acostumada clemencia atorgar é dar licencia que per provehir pus inectosament á les dites coses, è perço que ells puxen haver è trobar monedes á les dites coses necessaries, á aquell interés, o interesses, haut per revocat è nulle ço qui condicionalement è restractiva es posat en la dita cláusula, ou es dit axi per qualsevol de tals obligacions nos’ pach nes’ puxe pagar interes, puguessen è puguen franchament manlevat totes è qualsevol monedes á ells necessaries que ben vist los sia.

E Nos la dita supplicació, axi com á condescent á raho, benignament admesa; per tenor de la present revocants è anullants de certa sciencia les pus prop insertes paraules, en la preinserta cláusula condicionalment è restrictiva posades, è loants, approbants, ratificants, è confirmants totes è sengles manlentes per los dessus dits supplicants ab qualsevol interés per les dites rahons ja fetes, ordonám, provehim, è manám de certa sciencia è deliberadament: que los supplicants dessus dits, é altres à quis’ pertangue, puxen de qui avant franchament, sens pahor è incorriment de alguna pena, manlevar les monedes que a ells será vist esser necessaries ó expedients per les coses en los capitols del dit Pariatge contengudes, ab aquell ó aquelles interesses, è altres coses de aquelles descendents è dependents en qualsevol manera, obligar los dits drets largament è bastant, les pus prop insertes paraules en la dita clausula del dit capitol condicionalment è restrectiva posades en alguna cosa no contrestants. Car Nos ab aquesta present, de certa sciencia è consultament, de plenitut de nostre real poder suplém tot defalliment, tollém tot vici qui en les coses desus dites poguesen esser en alcuna manera opposats. Manants per aquesta matexa á tots è senglis Officials, è sotsmeses nostres, è Lochtinents dels Officials desus dits, que la present Ordinació, o manament nostres tinguen fermament è observen segons sa serie e tenor. En testimoni de la qual cosa havem manat la present esser feta, è ab nostre segell secret segellada. Dada en lo Loch de Brugueçot, á vint è vuit dies de Iuny en l’any de la Nativitat de nostre Senyor mil quatrecents un. – Franciscus de Blanis. – Narcisus Castelli mandato regio, facto per Nobilem Berengarium de Crudiliis, Militem, Consiliarium, et Camerlengum.