Il Re di Aragona Don Giovanni II, a petizione dell’ammiraglio Giovanni di Villamarì, concede salvaguardia e guidatico al già marchese di Oristano, ai suoi figli e fratelli, e al visconte di Sanluri, onde possano scendere dalle navi a terra, e portar seco tutti gli oggetti, gioie, ori, argenti e denari che stimassero, e di cui abbisognassero, dandogli altresì la facoltà di ritenere dieciotto domestici pel loro servigio personale, e promettendo con solenne giuramento di osservare fedelmente questa concessione.

(1478. – 2 settembre).

Dai Regii Archivi di Barcellona, Registr. Diversorum, XIX, ab an. MCCCCLXV ad an. MCCCCLXXVIII, fol. 148.

Don Joan, per la Gracia de Deu, Rey Daragó, de Navarra, de Sicilia, de Valencia, de Malorques, de Cerdenya, è de Corcega, Comte de Barchenona, Duch de Athenas, è de Neopatria, è encara Comte de Rossellò, è de Cerdanya. Havent sguart als molt, y acceptes serveys, ab integra fidelitàt, fets à nostra Magestàt per lo Magnifich Mosen Joan de Vilamarì, Conseller, y Capità General de nostre Maritim Exercit, è à suplicaciò sua, en nostra bona fè, è paraula Real, ab lo present nostre Guiatge irrevocable, guiàm, affidàm, è asseguràm los Nobles Don Leonardo Dalagon, Don Salvador, Don Joan, Don Luys Dalagon, germans, è Don Joan, Don Anton, fils del dit Don Leonardo, è Don Joan de Sena, tots ensemps, è cascù dells, è les robes, bens, or, argent, ioyes, è moneda, que tenen, è trauràn de les Galeres del dit nostre Generàl Capità, è los homens, ò servidors, per les persones dells, per servir aquells, fins en nombre de devuyt, entre tots, los noms, è cognoms dels quals volèm esser açi hagùts per expressàts, en aixi que salvamènt, è segura puixen eixir de les dites Galeres en terra, è anàr ab los dits bens, robes, joyes, or, argent, è altres coses, è servidors, à la Vila, o Ciutàt, per sa Magestàt nomenadora, è designadora per llur stancia, en la qual puixen ells, en la forma demùnt dita, stàr, habitàr, practicàr, conversar, è contractar, ab qualsevol personas, dins dita Ciutàt, è Vila, que designada serà, dins la qual aquells tendràn arrest, segons forma de la obligaciò per los demùnt dits, ab Sagrament, è Homenatge, è altres penes, prestada, sens que en persona, bens, servidors, è altres coses predites, nol puixa esser fet dan, impediment, vexaciò, ni molestia alguna per nostra Magestàt; Officials nostres, ne altres persones, constituhint aquells, ab lo present Guiatge, en nostra Protecciò, è Salvaguarda Reyal, lo qual Guiatge volém esser irrevocable, è durador per tot lo temps de la vida dels demunt dits, en axi que aquells, ni alguns de aquells no puguen esser punits, castigàts, vexàts, ne molestàts, en manera alguna, per crims, excessos, ò delictes, fins à la present jornada, per aquells, ò algù dels perpetràts, sis vol dits crims sien civils, ò criminals, ù de lesa Magestàt, del primer cap, fins à la infimo, ò altres de qualsevol natura, o pena sien. E si per avant convenia a quells, ò algù dells delinquir, ò perpetrar crim algù, pus no sia infracciò de la predita Seguretàt, ò arrest, per la comissiò, o perpetraciò de tal crim, no puixa esser punit dels crims passats, sino de aquells que per avant se perpetraràn, segons la qualitàt del crim, ò crims perpetradors, per los quals lo present Guiatge, no sie violàt, ans sempre rest en la força, è valor; de manera, que lo present Guiatge, no puixa, ni sia vist violàt, sino tantsolament per infracciò de la demùnt dita Seguretàt, è arrest, en persona de aquell, ò aquells, qui romprien dita seguretàt, è arrest, en lo qual cas de rompiment de dit arrest aquell, ò aquells quil rompràn, sien pribàts del perdó atorgàt per sa Magestàt, e del present Guiatge, non obstánt qualsevols Leys, Capitols, Constitucions, Drets, Pragmatiques, è Costums dictants, ò fahents en contrari, les quals en quant facen, ò sien vist fer, è obviar al present nostre Guiatge, revocàm, è anullàm, e per revocades, è nulles haver volèm, supplints de nostra plenitut de potestàt, tots, è qualsevol defectes, que de dret, ò de fet, trobàr, ò allegàr se poguessen, contra les coses demùnt dites, è observaciò del dit Guiatge: jurànt sobre los Sants Quatre Evangelis, per nostres Mans corporalment tocáts, que lo present Guiatge, tendrèm irrevocablement, è observarèm, tenir, è observar farèm fermament. Volent expressament, que quant los servidors dels demùnt dits, ò algù dells volràn exir fora de la Ciutàt, ò Vila, hon staràn arrestàts, hayen ans de partir, notificàr llur partida al Official, è persona aqui los dits Arrestàts se hauràn presentàr, segons forma de la dita obligaciò notificada, la qual puixen liberament anàr á negociàr, per totes les Terres, è Regnes nostres, per havèr, è portàr al dits Arrestàts, lo que mester haurán, per llur vivre, è vestir. E mes volèm, que si per ventura en la Vila, ò Ciutàt on aquells staràn, haurà en algun temps pestilencia, è mudarèm aquells en altre Ciutàt, ò Vila, sien segurs, è guiàts los demùnt dits, en la forma, e manera, que estaràn guiàts en la dita Vila, o Ciutàt per nostra Magestàt nomenadora. Manànt à tots, è qualsevol Officials nostres, axi Majors, com Menors, en nostres Regnes, è Terres constituhits, è constituihidors, à quis pertangue, è altres qualsevol persones, dihèm, encarregàm, è manàm stretament, sots obtenciò de nostra Gracia, è Amor, è incorriment de la Ira, è indignaciò nostra, è pena de privaciò de Offici, y de vint milia Ducàts à nostres Cofrens aplicadors, è altres penes al albitre nostre reservades, que lo present nostre Guiatge, è altres coses demùnt expressades, segons lur serie, è tenor, tenguen, è observen, tenir, è observar façen, è no hi contravenguen per causa, ò rahò alguna, si les penes demùnt dites volen evitàr. En testimoni de lesquals coses havèm manàt expedir la present, ab lo nostre Segell Comù en lo dos Sagellàt. Dada en la Ciutàt de Barchenona, à dos dies del mes de setembre, en lany de la Nativitàt de nostre Señor, mil quatrecents LXXVIII.

Rex Joannes.

Dominus Rex, lecta sibi prius, mandavit mihi Jacobo Ferrer, in cuius posse iuravit, et viderunt eam Vicecancellarius, Generalis Thesaurarius, et Rosell, pro Conservatore.