Relazione della difesa della città di Alghero fatta dagli Algheresi contro l’assalto datole dal visconte di Narbona e dalle sue genti d’arme composte di Francesi e di Sassaresi, e della vittoria dai medesimi riportato sugli assalitori.
(1412. – 6 Maggio)
Dagli Archivi della città di Alghero.
En nom del Omnipotent Deu, de la Gloriosa Vergie Maria y dels Benaventurats Arcangiel Sant Miguel, y Apostol, y Evangelista Sant Ioan Patrons de esta Ciutat de Alguer.
Memoria sia per lo es devenidor, com en lo ayn 1412 en semblant die de vui, essent esta Ciutat com vui es dels Serenissims Reis de Aragò de immortal recordaciò, y governant de Governador en esta Ciutat, y en tot lo present Cap de Logudor Mossen Ramon Satrillas, vingueren los Francesos, enemichs de la Corona de Aragò, y per llur Caps y Capitans lo Bisconte de Narbona, y lo Bastart de Saboya (1), los quals volentse enseñorir de esta Ciutat, en tal nit com esta, vingueren ab tant silenci, y secret q escalaren las murallas, del q essentse avists les sentinelles, y guardias, tocaren al arma, y com los habitadors, y moradors estavan apercebits, per tenir com tenian los enemichs approp, foren encontinent a punt ab sas armas, ballestres, y vergues, y trobaren giá los enemichs q avian entrada la terra, y resistintlos ab gran valor, y esfors daren en ells, y apres de gran pelea los retiraren, y abstringueren en la Torre del Esperò, siguint lo esfors y valor del llur Capitá y Governador, lo qual axibé estava nafrát, non per ço afloxiá, ni desempará la Batalla, ni dexiá de fer tot ço y quant a bo Capità convenia, appellidant «Aragò Aragò, Muiren Muiren los Françesos, y los traydors etc.» y posaren foch en la torre del Esperò a hont se eran retirats, en lo qual conflict les dones ab gran coragie y varonil anim (del que merexien per tots temps gran llaox) ajudaren ab fexios de ramma, y brandons en las mans accudiren per a posar foch en dit lloch, y al ultim fonch Nostre Señor servit dar victoria als nostres ab gran mortaldat dels enemichs,.. entre los quals restá presoner lo Bastart de Saboya y llur Capitá, al qual li fonch llevat lo Cap (2) lo endemà de la Assenciò del Señor de dit ayn, en la Plaza que se diu de Sant Esteva en lo carrer de Sant Antoni, per la qual victoria haventla coneguda de ma del Omnipotent Deu nostre Señor, haventli fet grassies com á bons Cristians, votaren la festa del Glorios Apostol y Evangielista Sant Ioan de la Porta llatina, essent estada en son die, lo qual es de creure fonch intercessor devant del Señor per alcanzarla, y de festeggiar lo tal dia, y cantar en verso algunes de les coses memorables, e insignes sucehides en aquella jornada, a tal reste memoria de tal victoria, y per q reste fama de la azaña y valor dels nostres antichs moradors de esta Ciutad, la qual nos sia sempre per espill de volerlo imitar en ser fiels y lleals al Rey nostre Señor, y defensar ab lo matex valor y esfors la nostria Patria y Ciutat contra los q semblant atriviment voldran tenir, fent grassies, y dant lloors al Señor, y al Apostol y Evangielista Sant Ioan, per haverla llivrada en tal die de tal invasiò, supplicantlo humilment nos vulla ser Advocat e Intercessor devant la Divina Magiestat, q la vulla guardar á ella, y a tots sos Ciutadans de tot perill, y sinistre. Amen.
(1) Era figlio naturale di Amedeo VII di Savoia, chiamato Il Conte Rosso. Egli era venuto in Sardegna per fare la guerra agli Aragonesi con Guglielmo Visconte di Narbona, il quale pretendeva alla successione degli Stati (Giudicato) di Arborea.
(2) La pena capitale fu eseguita sulla sola persona del Bastardo di Savoia, come si rileva dal seguente documento n° XIV Strofa 7a. – Lo notiamo, affinchè le parole che sieguono y llur Capità non inducano in errore, e facciano credere, che la stessa sorte sia toccata al Visconte di Narbona.