Capitoli di Corte votati dai tre Stamenti Sardi nel Parlamento celebrato dal vicerè Don Antonio Coloma conte di Elda, e approvati dal re di Aragona e di Sardegna Don Filippo III, per la fondazione in Cagliari di una Università di studi, e per la erezione dell’edifizio corrispondente.

(1602 …)

Dagli Atti originali del Parlamento suddetto (Archiv. Ant. Patrim.) Cap. 45 e 46, fol. 123 e 131.

Considerant los tres Staments de aquest Regne de Sardeñya, por ordre de Sa Magestat congregats en estas Reals Generals Corts per tractar, y procurar tot lo que es servey de Nostre Señor, y de sa Real Magestat, lo be, augment, y lustre de dit Regne, de quanta importancia sia per à conseguir tots los premencionats fins de les lletres, y de lo exercici delles, y que mediant les sciencies se conserva, confirma, y exalta la Santa Fè y Catholica doctrina, de la qual mes que de altra cosa se pot molt honrrar, y honrra aquest dit Regne, per haverse en ells conservat, sens infectio de error, ni de heregia, desde lo temps dels Apostols, haventla en ell predicada hu dels setanta y dos Dixebles de Christo Señor Nostre; y considerant, que ab ells se cultivau los ingenis, y que totes les coses, que en una Republica, y Regne ben governat son menester, se alcançan, y se posan en son lloch, y tenen lo llustre, de quel es Histories estan plenas, y que per medi de les matexes lletres, y sciencies, es estat, y es tant illustrat lo nom, y que no hi hà agut, ni hi hà Provincia ben governada, y de policia, que no les hagia procurades, y abrassades; è considerant axi be, y vehent per experiencia, que aquest dit nostre Regne, per dexar los demes, es estat, y es notoriament illustrat, y millorat dels que, com fins ara millor se hà pogut, han empress en ell ab nou fervor los estudis, y exercici de aquells; hà paregut, que se lis restava alguna esperansa per haverlo de tornar al antich llustre, que en temps dels Romans particularment tenia, se podria sols alcansar ab instituir en dit Regne un Estudi Universal, y publich, com en tots los domes Regnes se veu ser instituit, y fundat, en lo qual se lligissen totes les facultats, tenint per molt cert, que ab notable ventaja pendria per ahi lo dit Regne milloria; y com se ha vist en ell millor lo profit ab coltivarse mes la terra, se veurà millor ab la cultura dels enteniments, dels quals es tant copios, que no se enten ser en res inferiors los subjetes, que dells se venhen en las Universitats de España, è Italia, als dels altres Regnes, y Provincias, de la dita santa, y utilosa obra sen servirà sumament Nostre Señor Deu, perque se desterrarà per ell la ignorancia, centina de peccats, y de mals, y se guañaran moltes animes, que ab ella de cada dia se perden, sen servirà tambe molt sa Magestat, perque tendrà aquest son Regne fidelissim major llustre, y nova forma, y serà mes enriquit, y embellit de moltes coses, que en ell se poden fer, quals se dexan de posar per obra, per no haver hi qui los promoga, y porte à llum com conve, per falta de art, y de sciencia, tindrà tambe sa Magestat mes sujetes, y persones de lletres, y de valor, de les quals en qualsevol occasio, y temps se podrà millor, y mes servir lo Patrimoni, etiam de sa Magestat, y axi be tot lo Regne anirà ab açò en tant gran augment, que podrà haverseli dat nou ser, y nova vida, ultraque se afforraran los particulars dells lo que gostan, havent de trametre sos fills à les Universitats fora del Regne, no sen perill, axi de la vida, com dels costums, maxime haventlos de enviar en Italia, com los demes hu fan, puix les poques facultats que tenen no abstan per haverlos de provehir, y enviarlos en España, com la Magestat del Rey Nostre Señor, que està en lo Ciel, ho volia, y pretenia, prohibint expressament, com prohibì, que no anassen à estudiar als de Italia (1). Per lo que, et alias, supplican a Vostra Señoria Illustrissima los dits Staments Ecclesiastich, Militar, y Real, que se servesca Vostra Señoria Illustrissima en persona de sa Magestat decretar, que se puga, y dega instituir, y fundar un Estudi, y Universitat publica per als Regnicols desta Isla, y altres, que à ella acudiran, y ques fassa, y mantenga en esta Ciutat de Caller, en la qual hagian de llegir totes les facultats, començant de ara per les superiors, y mes necessaries, y en la qual se pugan graduar, com en les altres Universitats se acostuma, tots los que vuy seran, y estudiaran en elles, ab les gracies, mercès, y privilegis, è immunitats, quel es altres Universitats de sa Magestat de la Corona de Arago tenen; que de aço, ultra lo servey de Nostre Señor, y de sa Magestat, ne resteran tots los dits Staments, y en general tot lo Regne en perpetua obligacio de Vostra Señoria Illustrissima, y à sa Casa, per esser cosa molt convenient, tant al servey de Nostre Señor, com de sa Magestat, y en benefici universal, y particular del present Regne, y habitadors de aquell.

Decretum Viceregis – Ques fassa com se supplica; y en lo que te respecte à les gracies, privilegis, y prerogatives, que demanen per dita Universitat, que ho suppliquen à sa Magestat, a qui tambe sa Señoria Illustrissima representarà dita utilitat, y lo hi supplicarà.

Sabater Notarius.

Decretum Regens – Plau à sa Magestat lo contengut en lo present Capitol, reservantse la superintendentia, y patronat de dita Universitat de la matexa manera, que la te en les altres de la Corona de Arago.

Covarruvias Vicecancellarius.

Item supplican dits tres Staments à Vostra Señoria Illustrissima, perque puga tener principi la fabrica de la Universitat, que en la present Ciutat de Caller se decretà se degues fer, decretar que en lo primer Parlament en lo present Regne celebrador no se done la cera, y achas, que als convocats en aquell se han acostumat, y acostuman dar, sino la porçio de sis milia lliures, que per dita cera, y achas se sol taxar, se hagia de aplicar à la fabrica de dita Universitat, per la qual des de ara la Ciutat de Caller las prendrà à sensal, ab que tambe Vostra Señoria Illustrissima decreta, que dels quaranta mil ducats, ò altra suma, que dit Parlament se repartiran, axi les dites sis milia lliures, com les pensions, y altres qualsevoll interessos, que dita Ciutat haurà patuit per raho de ditas sis milia lliures, se li satisfassan, y restituescan, perque altrament, no bestraluent la dita Ciutat, serà impossible poder dar principi à la fabrica de dita Universitat, cosa de tanta importancia, y de que ha de redundar tant de be, y utilitat al present Regne; la qual resterà perpetua memoria de Vostra Señoria Illustrissima.

Decretum Viceregis – Ques fassa com se supplica.

Sabater Notarius.

Decretum Regens – Està be decretat per lo Virrey.

Covarruvias Vicecancellarius.

(1) I Sardi adunque, mancando di Università nel loro paese, andavano in Italia per appararvi le scienze e le lettere; ma Filippo II re di Spagna ne fece loro assoluta proibizione… E gli Stamenti Sardi lo collocarono in cielo…